Torna el regionalisme?

Què ràpid es posen d’acord quan es tracta d’impedir la normalització del país, que ràpid que metabolitza el consens de la gent d’ordre quan es tracta de deixar de viure en una colònia, del Primer Món efectivament, però al capdavall colònia! Francesc de Carreras, Vidal Quadras i Duran Lleida estan d’acord, no podria ser d’altra manera, alhora de posar el crit al cel davant l'exigència que els professors d’universitat que treballen i es volen quedar a viure a casa nostra, coneguin la llengua catalana.
Segons ells, això farà que el talent defugi el nostre país! I que la nostra universitat sigui provinciana i localista. Paradoxalment són els mateixos que s'erigeixen en els principals defensors de les províncies i si no recordem el debat de la Llei de Vegueries.
Com sempre però, ho fan de forma barroera i demagògica, perquè no s’han llegit (o no han volgut) la iniciativa. La proposta que fa el govern català en forma de Decret està consensuada amb els rectors i permet que els que venen per un període de temps curt o esporàdic en restin el marge. Cap persona de prestigi que ens visiti ocasionalment entrarà en aquesta norma que fixa que aquells que es vulguin quedar a treballar a la universitat catalana tinguin un marge de dos anys per entendre el català.
I dic entendre, perquè el fet que molts ciutadans del nostre país —que paguen religiosament la matricula a la universitat— després veuen que el seu examen, treballs o preguntes a classe no es poden fer en la llengua pròpia de Catalunya perquè pot passar que el docent no la conegui. Talment com ens passa amb el cinema i per això hem fet la llei.
El que volem és senzill i no hauria d’aixecar tanta suspicàcia en gent que milita en les files del catalanisme. Sempre dic que hi ha temes que no haurien de ser objecte de discussió entre nosaltres: deixar de ser estrangers al nostre país i viure amb naturalitat en la nostra llengua.
Perquè el nostre crim, per a alguns, és deixar el “depèn de tu” de CiU per actuar des del Govern i deixar d'espolsar-nos el problema per traspassar-lo als ciutadans, “que es parli català depèn de tu” deia l’espot de l’època pujolista. Doncs bé s’ha demostrat que no hi ha prou i que el govern ha d’actuar, en aquest cas legislar.
I això, amics meus, ho hem fet i ho estem fent de la mà d’un govern d’esquerres que determinats cercles nacionalistes consideren impur o il•legítim. La veritat, però, és que si hagués seguit governant la nostra dreta encara estaríem instal•lats en el liberalisme lingüístic, és a dir, que la llengua més forta vagi fent, en aquest cas el castellà, una llengua global que res ha de témer, perquè en tot cas depèn de la gent!
La pregunta que ens hem de fer, no obstant, és perquè CiU calla o juga a l’ambigüitat i posa pals a les rodes, per acabar sempre votant-hi a favor amb la boca petita, amb les lleis del Cinema, Educació o Acollida o aquest mateix decret sobre el nivell de suficiència a la universitat, que oficialment equival al nivell C, i no diuen què farien ells si governessin. És lògic i semblaria el més normal que els qui volen ser alternativa política expliquin què farien ells si gestionessin les decisions de l’executiu català. En l’àmbit de la llengua i la cultura ni ho han fet ni ho faran. Vint-i-tres anys en són un exemple clar, i no els hem de blasmar per això. El PSC de governar sols o amb CiU tampoc ho farien.
Per això necessitem una ERC forta, perquè sense nosaltres aniríem enrere i tornaria el “depèn de tu”, i molts de nosaltres portem molts anys de defensa i feina per l’ús social de la llengua catalana, per veure com és malmet tant d’esforç generacional en mans de gent que s'aferra a una mena de liberalisme lingüístic com a pretext. Per això, alguns, molts, volen debilitar Esquerra i xalen amb determinats vaticinis demoscòpics, que de fet l’únic que demostren és que malgrat tot, l’única opció independentista segura, l’única palanca seriosa i útil a la política catalana és el partit de Macià i Companys. No serem nosaltres qui farem el caldo gros al regionalisme. Si Esquerra es forta Catalunya és més lliure. I evidentment els ciutadans catalans són més lliures perquè són una mica menys estrangers en el seu país.